ECONOMIA:
Molts
jueus rics es dedicaven a prestar diners a canvi d’interessos alts, però la
majoria es dedicava al comerç, a les arts manuals (argenters, teixidors, etc.)
i liberals (astronomia i medicina, entre altres). Alguns altres eren artesans i
també hi havia que es dedicaven a l’agricultura i al cultiu de terres dintre
del Call (barri on vivien).
ORGANITZACIÓ:
S’organitzaven
en comunitats anomenades Aljames, on es governaven amb les seves pròpies lleis
i estaven regides pels seus dirigents, el Consell de Savis i els seus
representants.
Els
jueus catalans eren considerat propietat directa del Rei, de manera que aquests
no estaven subjectes ni als noble ni a les autoritats civils. Per aquest motiu,
el Rei es beneficiava dels impostos que els cobrava i els obligava a donar-li
diners en préstec. La posició de la corona era la d'afavorir la seva existència
per tal de tenir algú capaç de desenvolupar les tasques de metge i prestador
que eren feines considerades impures pels cristians.
Els
jueus catalans parlaven el català. Només feien servir l’Hebreu per als actes
litúrgics i els escrits cultes.
CIUTATS:
Després
de la Reconquesta cristiana, solien ocupar un carrer o un petit barri
dintre de les ciutats. De vegades tancaven els seus barris entre muralles,
per a evitar el contacte amb els cristians i els conversos.
CASES:
Les
cases particulars eren molt semblants a les cristianes. No eren gaire grans,
tenien una planta baixa on solia estar el taller i , al pis superior estaven
les habitacions. Al costat de l’entrada de la porta principal tenien uns
rotlles amb oracions de la Torà, anomenats mezzuzà.
A
més a més, tenien els seus edificis públics entre els que cal destacar la
sinagoga, que era el cor de l’aljama. També tenien banys, carnisseries i forns,
ja que era molt important complir amb una sèrie de rituals de tradició rabínica
per a preparar l’aliment. El cementiri també era un lloc essencial dintre de la
comunitat jueva.
MONEDA:
No
tenien moneda pròpia. Utilitzaven la moneda del lloc on vivien.
ART:
Els
jueus van destacar en l’art, encara que aquest va ser molt influenciat per
l’art musulmà. En el camp de la música van crear l’estil sefardí.
ESCRIPTURA:
L’escriptura
i la llengua tradicional jueva és l’hebreu. Aquesta llengua pertany al grup
nomenat de llengües flexives que tenen lloc a Mesopotàmia. Quan els jueus van
ocupar la zona de Palestina, els israelites van prendre l’alfabet consonàntic
cananeu, format per 22 signes, alguns dels quals eren polivalents.
L’hebreu
és una llengua que s’escriu i es llegeix de dreta a esquerra.
RELIGIÓ:
Els
jueus creuen en el Déu de l’Antic Testament. Creuen que són el poble elegit per
aquest Déu, però difereixen dels crisitans amb els rituals religiosos, en les
normes de l’alimentació i en les festes. Encara esperen el messies i, per tant,
no creuen en el Nou Testament ni en Jesucrist.
La
festa més important és el Shabbat, o dia de descans, que cau en dissabte.
Durant aquest dia no es poden fer activitats físiques ni intel·lectuals. L’altra festa important és la Pasqua, que cau en les mateixes
dades que la Setmana Santa cristiana.
http://www.histocat.cat/resource/PresenciaJueusCat.pdf
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25691&p_num=3
http://cvc.cervantes.es/artes/sefarad/sefardita/aljama.htm
http://dealandalusasefarad.blogspot.com.es/
