Els
exèrcits berbers, procedents del nord d’Africa, van arribar a la península
ibèrica a conseqüència del pacte fet amb els successors del rei Witiza per a
recuperar el regne que havia ocupat Roderic a la mort de l’antic rei. Però els
musulmans no van tornar, sinó que es van quedar al territori hispànic i van
fundar l’Al-Andalus, format per una bona part de la península ibèrica.
ECONOMIA:
La
ciutat va ser el centre de tota la vida social, política i sobretot econòmica.
Van crear tota una xarxa de ciutats mercat que estaven connectades entre elles
per les rutes comercials. Els artesans alimentaven aquesta demanda comercial
amb les seves manufactures. Tot i això, l’economia de base, no va deixar
de ser agrícola i ramadera. A més a més, es va produir un ressorgiment de la
mineria.
ORGANITZACIÓ:
Les
ciutats eren les capitals de la Cora (províncies) depenien dels valís
(governadors dependents del Califa) i estaven defensades per un exèrcit sota
les ordres del Caid.
La societat Àndalusina es classificava per qüestions ètnico-religioses i
econòmiques:
-
L'aristocràcia àrab o baladís : era una minoria però posseïa la propietat de
les millors terres i els alts càrrecs de l'estat.
- Els
berbers originaris del Nord d'Àfrica, van haver de conformar-se amb les pitjors
terres i es dedicaven al pasturatge. Van tenir molts conflictes amb els àrabs.
- Els
muladins, o nous musulmans d'origen hispà, ocupaven un rang inferior entre els
musulmans.
La
conversió a l'Islam no era obligatòria però era una manera de promoció social.
CIUTATS:
Les
ciutats estaven envoltades per una muralla defensiva amb varies portes que
donaven accés als principals camins. Tenen diferents barris que agrupaven als
ciutadans segons la seva procedència, religió o activitat. Al centre de la
ciutat hi havia una plaça on s’agrupaven els principals edificis:
-
La mesquita à el centre religiós i escola.
-
Alqueria à Casa de camp.
-
Assoc à mercat.
-
Almunia à hort.
-
Alcassabaà palau.
-
Hammanà banys públics.
CASES:
Les
cases eren molt austeres de fora. Tenien poques finestres i eren petites. El
pati era el nucli de la casa i on reunia la família. Les habitacions donaven a
aquest pati i la cuina es situava a la vora de la porta de la casa. Els mobles
eren molt senzills.
MONEDA:
Dintre
de totes les manifestacions artístiques, culturals i econòmiques que l’Islam va
desenvolupar a l’Al-Andalus, la moneda és una de les més importants, no tan
sols pel seu valor com a eina econòmica, sinó per l’abundant informació de tot
tipus que proporciona. Les inscripcions de les monedes indiquen el lloc on es
va encunyar, la data i els noms dels califes i primers ministres, etc.
Els
metalls més utilitzats van ser l’or (dinar), plata (dirham) i coure (fals).
ART:
El
seu art és el resultat de la unificació de les cultures locals procedents amb
aportacions culturals orientals. Van introduir l’arc de ferradura i l’arc
peraltat en l’arquitectura, així com el treball en guix. En la representació
artística va influir la prescripció islàmica de la no representació de la
figura humana . Per aquest motiu es representaven elements vegetals i
geomètrics, també s’escrivien frases de l’alcorà.
Els
àrabs van ser uns excel·lents
orfebres, van treballar la forja i la ceràmica.
ESCRIPTURA:
RELIGIÓ:
L’Islam
és una religió monoteista que creu en un Déu Únic. Va ser transmesa a les
persones pel profeta Mahoma. Després de la seva mort els musulmans van escampar
l’islamisme per Africa, Asia i part d’Europa. El seu llibre sagrat és l’Alcorà.
Els seus capítols s’anomenen sures i explica tot allò que el Déu Al·là va dictar a Mahoma.
http://ccsocials.blogspot.com.es/2012/10/tema-1-lislam-i-al-andalus-2-eso.html
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~14700596/departamentos/vidcotidian.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario