ELS JUEUS

ORIGEN:

El seu origen es troba a la terra d’Israel. No se sap quan van establir-se a Catalunya. Segurament, varen arribar amb els fenicis després de la destrucció del seu Temple a Jerusalem.

ECONOMIA:

Molts jueus rics es dedicaven a prestar diners a canvi d’interessos alts, però la majoria es dedicava al comerç, a les arts manuals (argenters, teixidors, etc.) i liberals (astronomia i medicina, entre altres). Alguns altres eren artesans i també hi havia que es dedicaven a l’agricultura i al cultiu de terres dintre del Call (barri on vivien).

 

ORGANITZACIÓ:

S’organitzaven en comunitats anomenades Aljames, on es governaven amb les seves pròpies lleis i estaven regides pels seus dirigents, el Consell de Savis i els seus representants.

Els jueus catalans eren considerat propietat directa del Rei, de manera que aquests no estaven subjectes ni als noble ni a les autoritats civils. Per aquest motiu, el Rei es beneficiava dels impostos que els cobrava i els obligava a donar-li diners en préstec. La posició de la corona era la d'afavorir la seva existència per tal de tenir algú capaç de desenvolupar les tasques de metge i prestador que eren feines considerades impures pels cristians.

Els jueus catalans parlaven el català. Només feien servir l’Hebreu per als actes litúrgics i els escrits cultes.

 

 

CIUTATS:

Després de la  Reconquesta cristiana, solien ocupar un carrer o un petit barri dintre de les ciutats. De vegades tancaven els seus barris entre  muralles,  per a evitar el contacte amb els cristians i els conversos.

 

CASES:

Les cases particulars eren molt semblants a les cristianes. No eren gaire grans, tenien una planta baixa on solia estar el taller i , al pis superior estaven les habitacions. Al costat de l’entrada de la porta principal tenien uns rotlles amb oracions de la Torà, anomenats mezzuzà.

A més a més,  tenien els seus edificis públics entre els que cal destacar la sinagoga, que era el cor de l’aljama. També tenien banys, carnisseries i forns, ja que era molt important complir amb una sèrie de rituals de tradició rabínica per a preparar l’aliment. El cementiri també era un lloc essencial dintre de la comunitat jueva.

 

MONEDA:

No tenien moneda pròpia. Utilitzaven la moneda del lloc on vivien.

 

ART:

Els jueus van destacar en l’art, encara que aquest va ser molt influenciat per l’art musulmà. En el camp de la música van crear l’estil sefardí.

 

 

ESCRIPTURA:

L’escriptura i la llengua tradicional jueva és l’hebreu. Aquesta llengua pertany al grup nomenat de llengües flexives que tenen lloc a Mesopotàmia. Quan els jueus van ocupar la zona de Palestina, els israelites van prendre l’alfabet consonàntic cananeu, format per 22 signes, alguns dels quals eren polivalents.

L’hebreu és una llengua que s’escriu i es llegeix de dreta a esquerra.

 

RELIGIÓ:

Els jueus creuen en el Déu de l’Antic Testament. Creuen que són el poble elegit per aquest Déu, però difereixen dels crisitans amb els rituals religiosos, en les normes de l’alimentació i en les festes. Encara esperen el messies i, per tant, no creuen en el Nou Testament ni en Jesucrist.

La festa més important és el Shabbat, o dia de descans, que cau en dissabte. Durant aquest dia no es poden fer activitats físiques ni intel·lectuals. L’altra festa important és la Pasqua, que cau en les mateixes dades que la Setmana Santa cristiana.

 

 

 

 

Vols conèixer més coses sobre aquesta civilització? Aquí tens uns enllaços que t’ajudaran en la teva cerca.

 http://www.histocat.cat/resource/PresenciaJueusCat.pdf
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25691&p_num=3
http://cvc.cervantes.es/artes/sefarad/sefardita/aljama.htm
http://dealandalusasefarad.blogspot.com.es/